Col·lectiu Artístic de Sella

Calendari assajos Miguel Hernández‏

2011-12-12T02:54:00.000-08:00

Com ja sabeu tots el proper 30 de Març del 2012 representarem l'espectacle "HOMENATGE A MIGUEL HERNANDEZ" A L'Alfaç del Pi conmemorant el 70 aniversari de la seva mort.
Aci pose el calendari d'assajos fins Nadal;

DISSABTE 17 a les 18h assaig de Cor i poesia.
DILLUNS 26 a les 18h assaig de musics.
DIMECRES 28 a les 18h assaig de musics.
DIVENDRES 30 a les 18h assaig de Cor i poesia.
DIMECRES 4 a les 18h assaig de musics.

DISSABTE 7 de GENER ASSAIG GENERAL.

Aquesta setmana repasare tots els papers i abans de le propera estaran per a descarregar aci... val???
Vinga xiquets a treballar que l'ocasio ho mereix.
Miquel

28 de Decembre.

2010-12-14T07:56:00.000-08:00

Aquesta es la data que hem acordat els que ens reunirem la passada setmana (ben be pocs) per a fer la nit de POESIA amb musica improvitzada que ferem l'any passat.
El lloc segurament sera als baixos de l'ajuntament pero tambe ho podriem fer a lo de Martin a la part de dalt.
Aquest mateix dia podriem quedar sobre les 5 a l'academia i enfocariem un poc cap aon volem portar el col.lectiu i tambe la tematica de les poesies , encara que siga nomes per a començar.
Tambe convocar a aquelles persones que tinguen vocacio artistica, a passar la vepra-nit amb nosaltres i a aportar les seves idees.
Miquel.

QUEDEM?????

2010-11-23T03:33:00.000-08:00

Ara que ja han passat unes setmanes de l'ultim espectacle trobe que es hora de fer una reunio del col.lectiu.
Podriem quedar diumenge de mati aprofitant que aquesta setmana es santa Cecilia i estarem molts per Sella. Vos vindria be a les 12?
Hi han prous coses que xarrar i pose algunes per aci per a que aneu pensant;
1. Ens tindriem que donar de alta com associacio.
2. Fer una valoracio de l'homenatge a Miguel.
3. Quedar en data i lloc per a fer lo del Nadal passat (poesia i musica) donantli aires diferents.
4. Tenim l'oportunitat de anar a Catalunya a representar varies coses.
Tot aixo i molt mes (vaja el que se li acudixca a cadascu )
Sense mes i esperant resposta
Miquel

El mural.

2010-11-05T04:17:00.001-07:00

Valoració acte homenatge Miquel Hernàndez‏

2010-11-02T03:40:00.000-07:00

Aunque bajo la tierra
mi amante cuerpo esté,
escríbeme a la tierra
que yo te escribiré.

Doncs bé, nosaltres férem reals aquets versos i li "cantàrem una carta", que ell ha constestat a cadascum de nosaltres. Ho exprese a la meua manera

Dissabte passat
Miquel escoltà
el nostre crit
i ens contestà,
amb un escrit
ple de vitalitat.

Hui sóc més feliç,
he interioritzat
la força, la vitalitat
del poeta oriolà.

Lluís Soler

Felicitats a tots i totes. L'art és això. Propose emetre al blog els nostres sentiments en la forma personal de cadascun.

El projecte continua i demane visionar. tots junts, a la música? amb pantalla panoràmica el concert passat.

Enhorabona!!!

2010-11-01T12:09:00.000-07:00

Pel vostre compromis,
pel vostre treball,
per les hores invertides,
per fer vostres les meves composicions
i com no per MIGUEL HERNANDEZ...
Gracies i enhorabona!!!!

P.D; falten les lectures de la part2, les posare en breus.

Miguel Hernandez

2010-10-20T02:36:00.000-07:00

El proper dia 30 es celebrara al local de la Banda de Sella un sentit homenatge a Miguel Hernandez Gilabert, poeta Oriola del que en faran 100 anys del seu naixement.
Aquest "post" es per a tots els membres del CAS, per a concretar assajos i remats finals, per a que la flautista puga escoltar (encara que nomes un poc, perque no vull penjar l'espectacle complet) algun dels poemes musicats de Miguel.

Trobe que aquesta es la mes dificil per a la flauta....

Podriem quedar dissabte de mati i diumenge de vespra per a assajar?
El diumenge hem quedat a les 10,30 a l'academia per a fer una representacio-assaig, pero contra mes ho assagem millor.
DISSABTE A LES 11
DIUMENGE A LES 4
Podrien ser les hores dels assajos si teniu algu inconvenient poseuvo per aci.

Gracies a tots per la faena feta, segur que sera un exit!!! Ara l'ultim espentonet!!!
Miquel

Prenyada.

2010-09-20T05:30:00.000-07:00

Estic prenyada de poesia, embriagada de música. De vegades em pregunte el per què, però potser allò incomprensible és el per què no. Per què no hauria d'emocionar-me quan les composicions del meu germà cobren vida i sonen a mel? Per què no em puc estremir quan les paraules de Pablo em sorprenen amb un to greu, potent i absolutament enquadrades dins la música, o quan tres princeses que m'estime molt dansen sota la direcció d'Àngela, que treu forces d'on no en té per portar endavant el ball? Per què no tancar els ulls i obrir l'oïda per escoltar l'agressivitat amb què la coral interpreta "Andaluces de Jaén"? Per què no deixar fluir els dits i les notes sobre uns acords de guitarra que m'acaronen? Per què no somriure només de sentir parlar a Lluís?

Acabem l'assaig i tinc una contradictòria sensació de plenitud i buidor. Estic plena -prenyada, ja ho he dit - d'art, d'estima, de companyerisme, d'il·lusió i de més art encara; però també estic mig buida, perquè ja marxe a València, i sé que ni allà ni enlloc trobaré gent que em faça florir els sentiments i l'emoció d'aquesta manera. Tornaria cada dissabte des del Cap i Casal, ni que fóra només per tocar cinc notes i sentir dos poemes, per compartir amb vosaltres uns quants minuts més.

Ara és Miguel Hernández, fa poc eren els moriscos. No sé qui serà el nostre proper protagonista, però si no el trobem, l'inventaré, perquè CAS, els seus components i les converses que en deriven dels assajos s'estan convertint en una porció important de la meua felicitat i satisfacció personal.

Una vegada més, gràcies.

Laia

GATXULL( llibre de festes)

2010-08-27T09:32:00.000-07:00

gatxull

1 m. [LC] Fang clar.
2 m. [LC] Part de la cort on els porcs deixen els excrements.

3 m. [LC] Grup de rock-ska en valencià

Amb aquesta entrada de diccionari ens evitem haver de respondre a la típica pregunta: Gatxull? I això què vol dir? I és que resulta un tant curiós que algú que ha escoltat la teua música i t’ha vist actuar en directe no conega el significat d’allò que li estàs oferint. Gatxull és art, identitat, reivindicació, ritme trepidant, so agressiu, festa, eufòria i, per damunt de tot, és amistat entre un callosí polit, Agostí Tiralí (un d’Onil que és més famós en Sella que Betty Missiego) i cinc aborígens.

Des del nostre naixement (2007) ens hem desplaçat “de El Campello a Perpinyà” i hem recorregut diferents punts de la nostra geografia: els pobles veïns (Polop, Relleu, la Vila, Benidorm, Altea, Finestrat, ...), les comarques dels voltants (la Marina Alta, l’Alacantí, el Comtat, la Safor, la Ribera Baixa), hem guanyat el concurs de maquetes de grups novells del País Valencià (JEROCK) i hem visitat Catalunya (Acampada Jove 2008, Sant Celoni, el Vallès Oriental), i, fins i tot, hem transgredit les fites de l’Estat Espanyol (Identicat 2009, Baó, Perpinyà).

La nostra progressió musical abraça versions de grups punk-rock, temes propis amb influències del reggae i l’ska i arranjaments diversos de cantautors catalans (Serrat i Lluís Llach). Tot plegat fa que a hores d’ara comptem amb un repertori d’unes 25 cançons que han amenitzat, al llarg dels assajos a l’Acadèmia, les partides de pilota de la Plaça i els bingos de la Comissió. Actualment Gatxull el conformem set membres: Sergi (guitarra), Miquel (veu i baix), Dani (percussió), Llauís (dolçaina), Agostí (trompeta), Fede (trombó) i Josep (bateria). Cal tenir en compte que aquesta ha estat la formació més estable, ja que pel grup han passat d’altres músics. Però independentment dels concerts i del “èxits” i “fracassos” damunt d’un escenari, les sensacions que compartim segueixen sent les mateixes que quan vam començar a jugar amb els instruments. I és que seguim compartint la mateixa satisfacció quan toquem, la mateixa estima a la música, a la nostra llengua, a la nostra cultura, a la nostra terra i a la nostra gent

Miguel Hernandez. Un nou repte.

2010-05-24T11:33:00.000-07:00

Supose que ben be tots sabeu del aniversari del naixement d'aquest gran poeta. Miguel Hernandez o "el poeta del pueblo" fa 100 anys un 30 d'octubre obria els ulls a Orihuela (com diu la seva famosa elegia).
No podem deixar passar l'oportunitat de rendir-li homenatge. Desde CAS ens hem posat a treballar ja en el nou repte. No sabem fins aon arribara pero en principi la idea es pretenciosa i no vaig a revelar-la. Tambe aixo formara part del nostre espectacle.

Espere que puguem contar amb la mateixa gent que fins ara (amb algu mes si vol) i que alla Juliol estigueu disposats a ajudar en el que faça falta.

Miquel

P.D: aci deixe una gran canço de Serrat a la poesia "Menos tu vientre"

Felicitats.

2010-03-25T03:24:00.000-07:00

El present escrit és l'opinió sobre l'efecte que paraules i música i moriscos provocà des d'el pati de butaques:
El resutat global i en conjunt sobresalient, ara, n'hi han coses que poden i deuen millorar-se. Per exemple:
Moriscos millor que paraules doncs els poemes actuaven sobre un fragment musical de baixa intensitat.
Cal provar sempre la megafonia i corregir el que va passar: la música tapava la veu en alguns punts de la sala.
Si volem ser algo en el món de l'art hem de corregir els xicotests detalls, doncs el nostre nivell és elevat i ens valoren per
eixes petites coses.
L'efecte del pintor molt lograt i transmetia dinamisme al experiment. És un recurs que ajuda a l'espectador, molt bé.
La dansa també resulta molt atractiva i plàstica. Tal vegada heu de posar més força mes expresivitat, però això ho donarà el temps.
Vull felicitar a tots els protagonistes i vos anime a preparar el proper treball sobre Miquel Hernández
Lluis Soler

Sensacions del nostre art

2010-03-13T12:09:00.000-08:00

No m’ixen les paraules. Vull parlar, vull compartir amb vosaltres el que sent, però no puc. Un problema en una futura periodista, ho sé. A classe ens ensenyen que per a començar cal escriure el que siga, qualsevol idea que se’ns passe pel cap, i després ja eixiran les paraules més fàcilment. Així que bé, potser si comence dient que enhorabona a tothom m’obriga camí. Doncs això, enhorabona. La nostra primera actuació fora de casa no va estar gens malament. No ens podem fiar dels aplaudiments, sabem que allà on anem sempre hi haurà gent propera que faça palmes tant fort com la dinàmica de les mans li ho permeta, però crec que els sentiments són més difícils de disfressar-los; i ahir, en moltes de les cares (pròpies o alienes) es podien llegir sentiments grats.

En un principi, nervis. Nervis perquè era la primera vegada que eixíem de Sella i perquè era la nostra oportunitat de demostrar-nos que valem, que no és el nostre poble el que ens ho fa creure, sinó que valem tant a casa com a l’exterior. Nervis que s’atenuaven poc a poc. En segon lloc, i quan ja estaven a punt de desaparéixer els primers nervis, patiment. Un patiment general concentrat en la meua persona. Ho sent, l’instrument em va jugar una mala passada. I mentrestant, al meu cap sonaven les parauletes de Miquel: “el principi i el final són essencials, han d’eixir bé siga com siga”. Bé, per a què parlar. Sort que les claus de l’oboè van reaccionar i vaig poder seguir com si res. I aleshores va arribar la tranquil•litat relativa: més tranquils pel fet que podíem tirar endavant, encara que nerviosos per qualsevol altre imprevist que ens poguera sorprendre. I amb cada minut que passava, més tranquils i més relaxats, i alhora més sentits. Quan estàs nerviós no gaudeixes (sí, gaudir Glòria, ho sent). Quan deixes de concentrar-te tant en la faena és quan pots deixar volar l’ànima, mirar-te el públic de cara, i tremolar de l’emoció. Eixa és la quarta fase, el tremoló: sentir-te part d’una agrupació amb gent tan propera i tan culta, i escoltar córrer, sobre la base del piano o la guitarra, la resta de notes que flueixen dels propis dits, alhora que unes paraules tendres acaricien la música, un amic li dona pinzellades d’imaginació a la realitat i dues donzelles ballen amb la seua característica perfecció; això fa tremolar. A més, buscar al públic mirades de complicitat i trobar-les, sempre ajuda. I finalment, l’explosió d’emocions: la música sona forta,incessable; les imatges del nostre poble ens deixen volar sense que ens oblidem d’on venim; des d’una banda de l’escenari, tots amuntonats i càlids i amb un agradable sentiment de companyonia i complicitat, endevinem les mirades d’ànim de l’altra banda; i per fi, la mateixa nota repetida varies vegades a una intensitat fortíssima acompanyada dels primers aplaudiments ens recorda que l’actuació s’ha acabat, però romandrà a la ment d’unes quantes persones, més que siga per uns instants.

Un reduït grup de gent es va empapar del nostre art, i simplement això era el que volíem. Ara anem a per la pròxima; com va dir Lluís anit, “Miguel Hernández ens espera”. Ànim creadors!!

Laia

"Planing" per a l'actuacio

2010-03-08T12:12:00.000-08:00

Supose que tots som conscients de que el DIVENDRES 12 actuem a l'Ajuntament de Benidorm. Per lo tant vaig a fer un xicotet "planing" del dijous i divendres, per a que aquells que puguen ajuden en lo possible:

DIJOUS 11
A les 22.15 a la porta de l'Academia per a carregar els instruments,cables,etc...

DIVENDRES 12
A les 10.30 al bar del Toni per a baixar cap a Benidorm.
A les 11.30 a l'Ajuntament de Benidorm per a montar i fer-mos una idea de com es allo.
A les 14.00 anirem a dinar.(aquells que arribeu sobre aquestes hores truqueume a mi ja que encara no sabem on dinarem)
A les 16.00 de nou a l'ajuntament per a acabar de montar (si cal ) l'escenari.
A les 17.00 ASSAIG GENERAL de MORISCOS A SELLA.
A les 18.00 ASSAIG GENERAL de PARAULES I MUSICA.
A les 19.00 tindrem una hora de descans.
A les 20.00 Actuacio.
A les 22.30 Sopar (porteu-vos diners per a fer-ho)

Si teniu algun dubte vol puc contestar per aci val?

DE SEGUR QUE HO FEM MAGNIFIC!!!
Miquel

Reviure la il·lusió inicial

2010-02-15T13:32:00.000-08:00

No recorde exactament la data, però em ve al cap aquell moment en què algú (tampoc recorde qui) m’explicava que havia sorgit la fabulosa idea de crear una mena d’espectacle artístic on es combinaren les diferents arts que els sellardos controlem, de fer un acte amb el concepte wagnerià d’art total. Em va semblar fantàstic: música, poesia, pintura, disseny, fotografia, i fins i tot més endavant, dansa. No sé si tots vam tindre la mateixa sensació, però almenys jo em vaig il•lusionar; a més, com que tot era de collita pròpia, era més gratificant. Recorde millor que res, per la part que em toca, la qüestió musical: apuntant sobre papers bruts les notes que Miquel ens dictava, repetint les melodies mentalment, recordant-nos uns a altres quan ens tocava entrar o deixar de bufar, etc. Havia un sentiment de grup, de companyerisme total. També recorde com escoltaven rere aquelles cortines les paraules dels que llegien, i com molts aconseguien emocionar-nos i fer-nos perdre la noció del compàs. Els nervis, la inseguretat fruit de la falta d’assajos, el dubte de l’acolliment que tindria quelcom tan innovador a Sella i, finalment, el descans de veure que havíem triomfat. Hi havia un sentiment de col•lectiu molt gran; jo em sentia part d’un grup que acabava de fer un acte meravellós.

Però cal dir que triomfar al nostre poble no és massa difícil: qualsevol cosa mínimament ben feta agradarà a la gent que ens estima i conviu amb nosaltres. Fins ara, totes les actuacions han sigut a Sella. Quan Lluís va nomenar que podíem anar a Benidorm, la situació va variar un poc: cal ser més professionals, més perfeccionistes; cal que demostrem molt bé el que sabem fer i agradem també a la gent que no ens coneix de res. Era un nou repte, almenys per a mi. Evidentment, com tots els reptes, això porta feina. Feina dura. I per a uns més que per a altres. Però el que a tots ens comporta per igual és compromís. Compromís a fer-ho per gust, per amor a l’art (que és el que es suposa que ens uneix a tots); compromís a quedar seriosament i assistir, a organitzar-nos de manera que puguem complir el calendari d’assajos que proposem; compromís a mostrar el nostre compromís amb aquella gent que més treballa perquè açò isca bé, amb la gent que acudeix des de fora de Sella per assajar i amb la resta de companys.

Dissabte passat el panorama de l’assaig no va ser per a res de compromís. Ben bé va ser al contrari. A mi, personalment, em va fer pensar que aquests sentiments que he explicat abans i que creia que eren col•lectius no els compartim tots. Açò és una cosa que fem per gust, està clar, i per això mateix és una qüestió personal preocupar-se per l’assumpte. Si ho agafàrem amb més il•lusió tot podria anar molt millor, l’ambient seria més agradable i podríem sentir junts eixa sensació de col•lectiu (que és el que som, un “col•lectiu artístic”)que ens va unir fa uns anys. Fem-ho per l’art i per la gent que més s’ha preocupat de portar açò endavant. És una iniciativa que no hem de deixar córrer, que tenim certa obligació de mantindre.

Ànim i compromís, però també voluntat. Quan açò es converteix en una obligació deixa de tenir el sentit que tenia. Per l’art, pels companys, pel poble, per la cultura...hi ha mil raons per continuar amb gust amb aquesta iniciativa. Pense-m’ho!

Laia

Poesia i Musica. 30-12-09

2010-01-21T03:00:00.000-08:00

Aci pose els 6 videos que he trobat millors de les lectures amb musica improvisada que vam fer estos Nadals.

1. La Lluna.

2. Vicente Medina.

3. Estelles. El llibre de meravelles.

4. Para niños. Rafael Alberti.

5. Albergina i pebrerea. Estelles.

6. Saudade de ti. Lara Soler

Gracies per fer posibles moments tant bonics.
Miquel

El primer "Post".

2010-01-14T09:53:00.000-08:00

Per fi ens hem decidit a fer un Bloc del CAS (Col.lectiu Artístic de Sella), ja que no ens hem donat d'alta com a associació i necessitem un lloc en el qual poder aplegar, com a mínim, totes aquelles coses que fem.
No donaré cap mena de justificació d'allò que fem ni per què, sinó que a poc a poc anirem posant-vos al dia mitjançant aquesta web.
Aquest bloc pretén ser un eina per a tots nosaltres, amb la qual podrem anunciar els assajos, les actuacions, i, com no, totes aquelles coses que tenim gravades, així com també els poemes, els dibuixos i un llarg etc.
Recordeu que podeu publicar àllò que volgueu amb el correu que us vaig enviar. Jo intentaré posar-lo al dia i donar-li forma. Signeu sempre en acabar per poder saber així qui escriu.

Miquel

Per cert, la contrassenya té un 8 més!